Sant Llorenç de la Muga

Aunque parezca extraño, en Kenia -Eldoret- hace menos calor que en Sant Pol; y encima el mes de julio es para ellos el más frío. La conclusión es que me estoy asando y ayer domingo, para engañar al cuerpo, nos fuimos de fin de semana.

Unos primos tienen casa en Sant Llorenç de la Muga, un pueblecito cercano a Figueres y la Jonquera, la frontera con Francia. No tiene demasiado altitud y también hace calor, pero quizá menos que en Sant Pol. Además, la Muga es un río que lo recorre de un lado a otro y su agua está fresquita: el mejor colofón a un rodaje en el pico del mediodía.

Por la mañana hicimos excursión hasta la ermita de Sant Jordi: un camino de poco más de una hora que sube y sube hasta la cima de un montículo. Desde allí la vista abarca 360 grados y casi el mismo número de montañas, pero yo no soy muy bueno nombrándolas. Lo que sí puedo decir es que alguna tenía que ser la del Canigó. Y para inmortalizar el momento, mi hermano Ferran empezó a recitar el poema homónimo de Mossèn Cinto; he aquí un fragmento:

Amb son germà, lo comte de Cerdanya,

com àliga que a l'àliga acompanya

davalla Tallaferro de Canigó un matí;

ve amb son fill de caçar en la boscúria,

quan al sentir-hi mística cantúria

se n'entra a l'ermitatge devot de Sant Martí.

Lo Sant, des del cavall, vestit de malla,

encès d'amor, d'un colp d'espasa talla

per abrigar a un pobre, son ribetat mantell;

Gentil, l'aligó tendre, sa armadura

contempla, i, amb coratge que no dura:

–Mon pare –diu–, voldria ser cavaller com ell.

No he fet amb vós contra Almansor la guerra?

M'ha vist l'espatlla l'enemic? La terra

no reguí jo amb sang meva i amb sang de sarraïns?

Per què l'elm i l'escut que a tants donàreu,

a mi, a mi sol, fill vostre, me'l negàreu?

No infanten ja les mares guerrers i paladins?

–Fill, hereu de ma glòria i mon llinatge,

ta petició m'agrada i ton llenguatge;

demana si a ton oncle li plauen com a mi.

–És hora tanmateix –diu l'altre comte–

puix no és ja cavaller, que en sia prompte;

que vetlle anit les armes, jo lo'n faré al matí.–

PD: Podéis leer más aquí.